DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACOSTAMENT m.
Acte i efecte d'acostar o acostar-se.
|| 1. Aproximació; cast. acercamiento. En axí com lo cors refredat reeb calor per lo acostament e la conjunccio que fa ab lo cors escalfat, Llull Cont. 343. En Pere allarga els braços de por que ella no el rebutgi; però ella tem l'acostament, llença les flors, Llor Laura 212.
|| 2. Proximitat, unió: a) material: Per raó del clavament e del acostament que vostre cors era ab la crou, Llull Cont. 122;—b) immaterialment: Les tres vertuts son en major acostament la una a l'autra que hom no pot entendre, Llull Cont. 164.
|| 3. espec.: a) Còpula. En lo acostament del home e de la fembra, Llull Int. 356.—b) Vincle de parentiu, de servitud, etc. Que'l senyor rey Darago volia abans lo acostament del rey Danglaterra, que del rey Carles, Muntaner Cròn., c. 162. On pus luyn es la naturalea entre nos e uos, mes acostament hi deu hauer, Jaume I, Cròn. 31.—c) Tracte i comunicació personal, accés vers algú; cast. acceso. «Tenir bons acostaments»: esser de fàcil accés una persona (Amengual Dicc.). «Tenir mals acostaments»: esser poc tractable, de difícil accés (ibid.). «Una setmana cossera | té molt mals acostaments, | com un ca que té ses dents | girades a la xisclera» (cançó pop. Mall.).—d) Acostament del Sol: moviment aparent d'aproximació del Sol a l'Equador (Un Mall. Dicc.); cast. acceso.
    Fon.: əkustəmén (Barc.); akostamént (Val.); əkostəmént (Mall.); əkustəmént (Men.).

2. ACOSTAMENT m. ant.
Subvenció per a les despeses; cast. acostamiento. E Tirant comprà una galera, lo qual no volgué pendre sou ne acostament de negu, perque deliberaua de anar a son plaer, Tirant, c. 99.
    Etim.: format damunt costar (< llatí constare); cfr. el fr. ant. coustement ‘despesa’ (Godefroy, Lex. anc. fr. 109) i la forma llatina medieval constamentun, «expensae» (Du Cange Gloss. Niort, ii, 683).