Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acostar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACOSTAR v. tr.
|| 1. Posar a menor distància, apropar; cast. acercar. a) En sentit material, indicant aproximació local: En axí com la figura en lo mirall se demostra major on pus hom la acosta al mirall, en axí pus fortment vos unís e acostàs vostra deitat infinida a la humana natura, Llull Cont., c. 319. E ab grans crits apagants lo so que yo fahia, acostarense a mi, e ab pedres e bastons... matarenme. Metge Somni, iii, E acosté'm a ell... e toqué les faldes de les sues vestedures. Serra Gèn. 201. l acosteume una cadira qu'hi apuntalaré la cama, Pons Auca 65.—b) Indicant aproximació de temps: Com s'acostà la passió de Jhesu Christ, Llull Doctr. puer. 8. Lo die de les nupcies se acostaua, Valter Gris. 5 v. Al acostarse la primavera, Pons Auca 251. Com més s'acostava a sa sentencia de mort, manco parlava, Alcover, Cont. 81. «Sa Corema ja s'acosta» o «mos acostam a sa Corema» (Bal.).—c) Indicant aproximació o afinitat en les qualitats: Falcons de diuerses especies qui s'acosten he son veynes en compleccio, Flos medic. 142.—d) Indicant aproximació quantitativa: «No ben arriba a vint pessetes, però s'hi acosta» (Bal.). «No has endevinat quants n'hi ha, però t'hi has acostat» (Empordà, Bal.).
|| 2. espec.: a) nàut. Posar una nau a la vora de terra o d'una altra barca; cast. atracar. E apres totes les altres [galeres] donaren aximateix les proes, salvat la nostra galera qui acostà la popa en la dura roca, Pere IV, Cròn. 137. Lo virtuos Capita feu acostar les galeres en terra, e lençaren les scales, Tirant, c. 433.—b) refl. Unir-se sexualment. Lo qual [delit carnal] hi ha Deus creat per intencio que l'home e la fembra se acosten e engenren infants, Llull Int. 356. Pus que serets cert que la Regina sera preyns, vos lunyets d'ella e no us y acostets en tro que age enfantat, Arnau de Vilanova (Menéndez Pelayo Heter. i, 747).—c) Unir amb parentesc, amistat, comunicació o altre vincle personal; cast. juntar. Li parlava que s'acostás ab ell de matrimoni; ço es saber, que'l senyor rey Darago prengues sa filla per muller, Muntaner Cròn. 162. Per cor de satisferlos a tots greuges y de acostarlos nos, Pere IV, Cròn. 270. E d'aqui auant començà'l-se a acostar e cridaua'l souén e parlaua ab ell, Curial, i, 4. De cada dia es balls acostan y agermanan mes sus classes y categories, Ignor. 34.—d) refl. Anar habitualment a un lloc. Ni sisquera volia qu'el saludàs, ni que s'acostàs per ca-seua, Roq 14 No s'acosta per res may a l'esglèsia, com si fos un moraco, Aurora 228.
|| 3. ant. Reunir, agregar. Leuà als moros moltes ciutats e viles, acostantles a son regne, Tomic Hist. 35. «Acostar ajustant: congrego, aggrego» (Nebrija Dict).
|| 4. ant. «Acostar o arribar: appello, -is: aplico, -as» (Nebrija Dict.).
|| 5. ant., met. Introduir-se, afectar una facultat racional o sentimental. Car contricció se començà a acostar a son coratge, Llull Blanq. 52. No sé com se acosta a les penses dels homens una pronosticació o devinació dels segles esdevenidors, Metge Somni i.
    Fon.:
|| 1. əkustá (Barc., Gir., Tarr., Men., Eiv.); akostá (Lleida, Maestrat, Ribagorça); akostáɾ (Cast., Val., Alcoi); əkostá (Mall.). En les formes verbals on la o és tònica, es pronuncia oberta: əkɔ́stə, əkɔ́stəs, etc. (or., bal.); akɔ́ste, akɔ́stes, etc. (occ., val.).
    Conjug.:
regular, segons el model de cantar.
    Sinòn.:
|| 1, apropar, atracar, atansar.
    Etim.:
del llatí vg. *accŏstare, format damunt cŏsta, ‘costat’.