Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acostumar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACOSTUMAR v.: cast. acostumbrar.
|| 1. Tenir de costum. a) Usat com a tr., amb un infinitiu com a terme directe: Havents aquell delit que marit e muller acostumen haver. Metge Somni iii. Fugia de aquell loch com fugir acustuma lo mariner del grop. Alegre Transf. 51. A la edat que acostumauen treure les vèrgens del temple, Villena Vita Chr., c. 10. b) Amb un pronom neutre en substitució de l'infinitiu, com a terme directe: Que no u [=ho] acostume, segons haueu dit, Proc. Olives 774. «Això, jo no ho acostum» (Bal.).—c) Usat com a intr., unit amb un infinitiu per la prep. de: Les gents solen e han acustumat e acustumen tots dies de caure en penes. Collacio (Col. Bof. Bof., xiii, 340). Per ço com li acostumaua de dar caritat, Tirant, c. 11. Vestiu-vos les excellents robes de humilitat ab les quals vos acostumau de arrear, Villena Vita Chr., c. 35. d) Usat com a intr., unit amb un infinitiu per la prep. a: Axi acostuma a falagar la iniqua fortuna, Tirant, c. 17. e) Amb elisió del terme directe: E complaye's axi com acustuma un amich ab son amich, Vida St. Anthiogo, 19.—f) Usat en la veu passiva: Les arts poetiques se acustumaven de recitar en una casa de Roma, Genebreda Cons. 22. Ja vos he dit prou | que's farà com s'acostuma, Costa Trad. 73.—g) Usat com a impersonal amb la forma activa: En lo qual molí no acostumave hauer sino vna mola, doc. a. 1533 (Miret Templers 579).
|| 2. tr. Habituar, fer agafar com a costum qualque cosa o fer que a força de practicar-la arribi algú a trobar-la fàcil o agradable. (S'usa molt com a refl.). Per ço que vos acostumets a esser fort e ferm de coratge, Llull Felix, pt. 1.a, cap. 1. Per totes aquestes coses s'acustumen los cauaylers a fets d'armes, Llull Cavall. 11 v. «Acostumar-se al treball» (Lacavalleria Gazoph). Hem de tení en conte que s'homo s'acostuma a tot, Ignor. 8.
|| 3. intr. Soler, repetir intermitentment un un acte. Per llevar també los perills de penyes qui acustumen de caurer moltas vegadas, doc. a. 1632 (Hist. Sóller, i, 57).
    Fon.:
əkustumá (Barc., Gir., Tarr., Perpinyà, Men., Felanitx); akostumá (Lleida, Tortosa, Maestrat); akostumáɾ (Cast., Val., Al.); əkostumá (Palma).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Sinòn.:
|| 2, avesar; || 3, soler.
    Etim.:
format damunt costum.