DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACOSTUMAT, -ADA part. pass. i adj. de acostumar.
|| 1. Que es té de costum, propi del costum. Seria crueltat e cosa que no es acostumada en nostra terra, doc. a. 1380 (Miret Bech, i, 28). Adormí 'm. no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir, Metge Somni i. Juno,... usant de la sua acostumada iniquitat. id. iii. Anà acompanyat en la manera acostumada, Tirant, c. 65. a) espec., ant. Freqüentat. Esser feta la present publica crida per lochs publichs y acostumats, doc. a. 1534 (Col. Bof. xli).
|| 2. Avesat, que té de costum. L'infant quant hix del ventre de la mare es acustumat de la gran calor que es dins la mare, Genebreda Cons. 75. Nou al qui era acostumat de meniar molt, Albert G., Ques. 12 v.
|| 3. a) Ben acostumat: (persona) de bons costums. Mal acostumat: que té mals costums. Encara que viu lo rey molt bell en persona e be acustumat e ple de virtuts, Llull Felix, pt. 1.a, cap. 1. E no obstant que ell fos molt ben acostumat, de continent que's viu crexer d'estat, cresqué aixi mateix en virtut, Curial, i, 7. Que quiscun hom mal acostumat que fes huna ley per a si, Sermo St. Pere, 129. b) Mal acostumat: avesat a estar amb comoditat i que per aquest avès sent més les incomoditats. «Tu estàs molt mal acostumat, per a haver d'anar a fer feina» (Men.).