DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ACOTAR v. tr.
|| 1. Inclinar, dirigir cap avall una part del cos; cast. inclinar. «Acota el cap, que no et peguis un cop al sostre» (Solsona, Cardona, Valls). «Acota s'esquena; si no, no passaràs» (Menorca). S'acoten cent espatlles com archs de campanar, Atlàntida, vi. En Lluís callà. acotà'l cap s'aixugà'ls ulls, Pons Auca 235 Y acotau mes lo cap y feu reverencia doblada, Vilanova Obres, xi, 223. Després va acotar l'orella sobre el malalt, Ruyra Parada 76
|| 2. refl. Inclinar-se, doblegar el cos inclinant el cap i l'esquena cap envant (Solsona, Cardona, Vic, Mall., Men.); cast. inclinarse, encorvarse. Dexà caure el bon Jesus totes ses cireres,... y Sant Pere s'acotava per menjarles-se, Ignor. 2. Tots els del rotllo s'acotaren sobre d'ells, Víct. Cat., Ombr. 46. a) met. Sotmetre's, abaixar-se. S'acota i humilia la tigresa | grunyint. esparverada, | als peus de l'home qui la té sotmesa. Alcover Poem. Bíbl. 77.
|| 3. Posar una cosa en posició més acostada a l'horitzontal. Acotar s'arada: posar més ajagut el mantí, en llaurar, perquè la rella no vaja apunterada o vertical (Mall.).
|| 4. refl. Pondre's, fer-se invisible un astre. «Sa lluna ja s'acota» (ho diuen els mariners de Llucmajor).
|| 5. Acostar bé, ajustar al cos una peça de roba o altra cosa (Empordà). Ell agafà una de les meves mans i se l'acotà a la garguera, fort, fort, Ruyra Pinya, ii, 113.
|| 6. Travar les rodes d'un vehicle posant-hi pedres o altres cossos sòlids a davall perquè no es mogui cap envant o enrera (Coflent).
    Fon.: əkutá (Barc., Conflent, Empordà, Valls, Men.); əkotá (Mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Var. form.: cotar, acotiar, acotonar, acotxar.
    Sinòn.: || 1, acalar; || 2, acalar-se, ajupir-se.
    Etim.: sembla que cal considerar acotar com a germà de l'ant. fr. acouter ‘ajeure’ i atribuir-li l'origen que a aqueix darrer atribueix amb força probabilitats E Herzog (Zschr. r. Ph., xl, 706 ss): llatí accŭbĭtare, ‘ajeure’, acceptat també per Wartburg FEW, i, 17. Pel significat || 6 del nostre acotar, cfr. el fr. accoter ‘apuntalar’, que L. Gauchat (Gloss. Suisse Rom) fa venir d'allà mateix. Segons Corominas DECast, i, 49, l'etimologia de acotar és incerta però possiblement cal cercar-la en el llatí coactare, ‘reunir’, ‘estrènyer’.

2. ACOTAR v. tr.
Tallar un arbre o arbust ran de terra o un poc més avall, perquè torni treure tanys i creixi amb més força (Barc., Maestrat, Mall.); cast. acotar.—Cal no confondre aquesta operació amb el capficó (=cast. acodo) de les vinyes. que és tot diferent (V. capficó i murgó). Alguns diccionaris i agricultors fan aquesta confusió, segurament per la semblança de noms entre acotar i acodar, entre acot i acodo.
    Fon.: əkutá (Barc.); akotá (Maestrat); əkotá (Mall.); kotá (Tortosa, Gandesa).
    Sinòn.: escotar, degollar.
    Etim.: de escotar (format damunt el germ. skot ‘rebrot’; cfr. REW 8006 a), amb canvi de prefix.

3. ACOTAR v. tr.
Envestir a capades, pegar cops amb el cap: cast. topetar. «Es bous se volen acotar» (Eiv.).—V. cotar.
    Fon.: əkutá (Eiv.).
    Sinòn.: morcar, mufar, ricar, sucar, tossar.
    Etim.: format damunt una arrel *cot, ‘clatell’ (cfr. Zauner Nam. Körp., n. 36).

4. ACOTAR v. tr.: cast. acotar.
|| 1. a) Posar acotacions a un escrit.—b) Posar, en els plans topogràfics, nombres indicadors de les altures del terreny.
|| 2. Testificar, asegurar una cosa en la fe d'un altre (Escrig-Ll. Dicc.).
    Etim.: pres del cast. acotar, tant en la forma del mot com en sos sígnificats.

5. ACOTAR v. tr. (castellanisme)
Reservar una cosa limitant-la; cast. acotar. S'han acotat uns carrers amb altes barreres, Salvador FB 91.

AÇOTAR v. tr.:
V. assotar.