DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACREDITAR v. tr.: cast. acreditar.
|| 1. Afirmar i certificar la realitat d'alguna cosa. Un recibo que mos acreditás com a socios d'es Conservatori. Ignor. 48. De bolsista inteligent | sa fama a mi m'acredita Ignor. 23 ¿Ahont son ses obres que vos acreditin de que efectivament voleu sa llibertat? Aurora 262.
|| 2. Abonar, afirmar com a bona una persona o cosa. «Los seus amics lo han acreditat» (Lacavalleria Gazoph). Se solicita fer subsistir la elecció de sepultura, valentse de testimonis singulars pera acreditarla. doc. a. 1766 (Hist. Sóller, ii, 921).a) refl. Adquirir crèdit o bona reputació.
|| 3. Esser creditor d'alguna cosa, tenir-la com a deute a favor seu. Y en canvi de sa seua feyna anà rescabalant lo que acreditan, Ignor. 66.
    Fon.: əkɾəðitá (Barc., Mall.); akɾeðitáɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: format damunt crèdit. Es paraula moderna; el primer document que en tenim és de l'any 1638 (Ordin. Univ., f. 38 v): el primer diccionari que la du és el d'En Lacavalleria (a. 1696).