DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinňnims
CIT
TERMCATACTITUD f.: cast. actitud.
|| 1. Positura, posició del cos que correspon a una determinada disposició de l'ŕnima. La difunta, en actitud de dormir, geya ab pŕlida bellesa, Costa Trad. 88. Profetes dadalt en actitut planyívola, Alcover Cont. 160.
|| 2. Disposició o manera de portar-se algú respecte de qualque persona o cosa. Per s'actitut imperdonable, inverosímil, des partit lliberal dinŕstic, Aurora 263.
Fon.: əktitút (pir-or., or.); aktitút (occ., val.); əttitút (bal.).
Etim.: del cast. actitud, i aquest del llatí aptitudo ‘aptitud, disposició’, per via de l'italiŕ attitudine, relacionat falsament amb actus i no amb aptus.