Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  acular
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACULAR v. tr.
|| 1. Acostar cap arrere. Especialment: a) Atansar un carro per la part posterior a qualque cosa o lloc, per carregar o descarregar (Lleida).—b) refl. Posar-se una bístia amb les anques acostades a la paret o a un altre reguard, per defensar-se.
|| 2. Fer caure de cul, o fer pegar amb el cul a qualque part. Usat com a refl.: Caure de cul o pegar de cul. El xicot s'aculà d'esglai fins al sol, Ruyra Parada 33. a) Acular un carro: posar-lo amb els braços per amunt, de manera que s'aguanti en terra damunt la part posterior, per descarregar-lo.—b) Acular-se un carruatge: inclinar-se molt de darrere, per motiu de gravitar-hi més pes que a la part de davant; cast. dar culata. «S'ha aculat aquell carro que anava ple de llenya» (Lleida, Urgell, Solsona).—c) Acular-se una barca: pegar amb la popa o codastre al fons rocós de la mar, en un moviment de retrocés. d) Acular: joc grosser d'al·lots, que consisteix a agafar-ne un pels braços i fer-li dar culades a la paret, en terra o a un altre lloc: se sol fer per quitar penyores o per càstig d'haver perdudes messions (Mall.).
|| 3. Abatre, véncer en una lluita o disputa, deixant l'adversari sense ganes de tornar-se. Sa jaia los acabà d'acular, dient-los..., Alcover Rond. vi, 203. a) En els jocs d'interés, guanyar tots els diners o les messions posades dels altres jugadors.
|| 4. refl. a) Donar-se per vençut, perdre les forces del tot. Si aquest home se'ns acula, estem perduts, Vayreda Sanch Nova 28.—b) Abatre's, afonar-se econòmicament; cast. arruinarse. Part tan sols d'aquell or pera ajudar a restablirse l'antiga casa aculada, Víct. Cat., Cayres 132.
    Fon.:
əkulá (Barc., Empordà, Solsona, Mall.); akulá (Lleida, Urgell).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt cul.