DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ACUMULAR v. tr.: cast. acumular.
|| 1. Posar coses damunt altres coses, formant un munt. a) per ext.: Aplegar, reunir gran quantitat de qualque cosa o de coses diverses. Acumulant dolor a dolors, Alegre Transf. 14.—b) Sumar, unir una quantitat a una altra. Vuy que s'acumulin amb sos interessos es perills, es maldecaps, Maura Ayg. 175.—c) Reunir dos o més càrrecs o funcions en una mateixa persona. Aquesta classe de capellans no tenen cap càrrec oficial o no oficial acumulat, Pla Pagesos 62.
|| 2. Inculpar, imputar una mala acció a algú (Barc., Torelló, Massalcoreig, Maestrat, Cast., Val.). «Aquest fet l'hi acomulen an ell, però estic cert que no ho ha fet» (Massalcoreig). a) ant. Fer culpable. Ni t'acumules | idolatries | per frasqueries | de quantes son, Spill 10058.
    Fon.: əkumulá (Barc., Mall.); akumuláɾ (València); akumulá (occ., Maestr.); akómulá (Massalcoreig).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: pres del llat. accŭmŭlāre, ‘amuntegar’.