DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. ACUSADOR, -ORA m. i f.
Que acusa; cast. acusador. E'n les offensions dels acusadors e de les proves és a qerre la amor e no la sospita, Usatges 101. Jo sabent aço empatxí lo acusador que tan gran iniquitat no posàs, Boeci Cons. 39. Ell és el llamp, el verb acusador, Alcover Poem. Bíbl. 76.
Fon.: əkuzəðó (Barc., Palma); akusaóɾ (Val.).
Var. ort. ant.: accusador (Ordin. Palat. 103); acussador (Usatges 101).
Etim.: pres del llatí accūsatōre, mat. sign.
2. ACUSADOR, -ORA adj.
Que pot o mereix esser acusat.