Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adés
veure  adès
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADÉS adv.
que expressa la idea general de ‘en aqueix temps’, i té diverses aplicacions que es poden classificar així:
I. || 1. Indica un temps passat, però molt pròxim al present; equival a ‘suara’‘fa poc’; cast. poco há. «Adés ho escrivia» (Lleida). «Adés ha vingut» (Ponts). «Adés hi érem encara tots» (Pla d'Urgell, Massalcoreig). «Ara fa més calor que no pas adés» (Pradell d'Urg.). «Lo que díem adés, no és veritat» (Morella, Forcall). «Adés ha vengut ton pare» (Benassal). «Li ha enviat adés» (Nules, Morvedre). «Adés ha passat Joan per aci» (Val.). «Lo que contava adés, és històric» (Xàtiva, Onda, Alcoi). Audir et entendre deuem sent Mateu lapostol et euangelista qe dix enen euangeli qe ades auetz ozid, Hom. Org. 7. Nos havem parlat adés ab lo rey d'Aragó, Desclot Cròn., c. 104. ¡Si ara, adés mateix, acaba de sortir d'aquí! Oller Pil. Pr. 85. El poble de Castalla ja no es veia tan lluny ni tan borrós com adés, Valor Narr. 62.
|| 2. a) Equivalia a ‘aleshores’, ‘llavors’; cast. entonces. Per açò creix adés ma desconsolació e mon marriment a totes les vegades que lig en est libre, Llull Blanq., c. 42.—b) Equivalia a ‘ara’; cast. ahora. Te faç moltes gracies de la proferta... e adés yo pos-te la corona de Sicilia, Muntaner Cròn., 33. Mas non desesperets adés, que enquer se pot smenar, Am. f. conf. 251.
|| 3. Indica un temps futur, però molt pròxim al present; equival a ‘suara’, ‘prest’, ‘decontinent, tot seguit’; cast. dentro de poco, enseguida, luego. Yo enuiaré per mon caual e per mon gonió,... e siats adés en la plassa appareylat, Jaume I, Cròn. 32. E axís ho deim que adés ho veurets, ibid. 43. Les companyes no son colgades, adés me haurets, novel·la del segle XV (BSAL, x, 52). ¿Qual es aquell qui dix no regne Saul sobre nosaltres? Sia adés mort, Serra Gèn. 102. No bastant tan solament a aquells pobres que yo adés hi dot, mas a hun gran nombre lo qual... aprés de mi hi sia dotat, doc. segle XIV (BSAL, x, 365). E diu que si no u ha adés, | que sa vida pocha es, Biblia Sev. 192.
II. Usat en composició o en combinació amb altres partícules:
|| 1. A adés o ad adés. No's cuydaven que nos venguéssem ne deguéssem venir a adés en la ciutat, Pere IV, Cròn. 159. Com nos a adés no entenam a tornar a Barcelona, Gilbert-Corsuno Astrol. 37. Nos ad ades no trobam pus cartes, doc. a. 1381 (Ruscino, i, 301).
|| 2. D'adés que...: cast. desde que. «D'adés que hi ha tal malaltia, fan això» (Bagà). «D'adés que ets estrenat aquest vestit» (Agullana). «D'adés que jo som aquí» (El Vilar).
|| 3. Sus adés: decontinent, tot d'una; cast. enseguida. Anats cascuns a vostres osts, e fets desatendar en guisa que no us aravatets. E aço sia fet sus adés, Desclot Cròn. 147.
|| 4. Adés de present: ara mateix. E pus axì es, adés de present responem cumplidament a vostre avonclo, Muntaner Cròn. 80. Veent que a adés de present en l'ofici de la dita procuracio no ha diners, doc. ross., a. 1375 (Ruscino, i, 301).
|| 5. Ara i adés: sovint, de tant en tant. «Ara i adés li agarra el mal» (Benassal). Encara al segle XVIII l'enemic assalta ara i adés les nostres costes, Villangómez Any 79.
|| 6. S'usa repetit, com el cast. ya... ya, ora... ora, per designar una alternació de diverses accions o circumstàncies. Tuyt venim a la mort; e adés serem vius sobre la terra, adés nos soterrará hom morts sots la terra. Nos veem que los homens adés son honrats, adés son deshonrats, adés son sadolls, adés son morts de fam, adés son loats, adés son maldits, adés son morts de fret, adés son morts de calor, Llull Cont. 105, 9, 10. E adés érem sobre lo setge de Murvedre, adés sobre los altres lochs, Pere IV, Cròn. 377. Vostres cobles vos les feu | ab tals biaixos, | que adés son alts adés son baixos | los vostres vesos, Llaors St. Cristòfol, 556. Yo caminant, | adés pensant, | adés rient, Spill 3330. Exugaulo adés al sol adés a la sombra, Anim. cassar 43 v. Adés tot calla, y adés sona una esquella, Alm. Ross. 1922, p. 54.
|| 7. També trobam la mateixa aplicació de adés alternat amb ara: Ara ardida adés poruga, | per tu l'ànima's consum, Aguiló Fochs 60. Serpents picantlos ara en la cara, adés en lo ventre, segles XIV-XV (Aguiló Dicc.).
|| 8. Adés adés (ant.): seguit seguit, molt sovint, sens cessar. Els prohençals despertaren-se a mal so, e tantost lalmirall En Roger, llevant rem ades ades, dexà'ls guarnir e apparellar, Muntaner Cròn. 83. E ades ades, cridant, blastomen-les dient: Ve en mal guany, Metge Somni iii. No'l cogues massa, reconexho en una escudella ades ades metent-ne en la escudella, Micer Johan 422. E Tirant ades ades se girava e vehia venir tota la gent, Tirant, c. 142.
|| 9. Adés i ara: de tant, intermitentment. L'alta Bellesa ens crida, y ades-y-ara's veu | com llamp la Veritat, M.a A. Salvà (Catalana, ii, 32). M'es molt plaent venir a reveure-us adés y ara, Obrador Arq. lit. 10. En aquesta loc. adv. és on es conserva únicament l'adv. adés a Mallorca i Menorca. (V. adesiara).
|| 10. Adés de...: ‘a l'hora de...’, ‘durant’. Vuy he stat fort alegra sino que adés de sesta hagui un poch de desfici per ço com no podia dormir, lletra de la filla de Joan I (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
əðés (Ripollès, Berguedà, St. Joan les Ab.); aðés (Val., Tortosa, Lleida, Urgell, Ribagorça).
    Etim.:
incerta. S'ha suposat que ve del llatí ăd ĭd ĭpsum (tĕmpus), ‘en aqueix mateix (temps)’, amb influx analògic de ăd prĕssum (> aprés); cfr. REW 164. La contaminació de ad pressum explicaria el vocalisme de les formes romàniques (it. adèsso, prov. adés, ant. cast. adiesso). Segons Gunnar Tilander (RFE, xli, 399), adés ve del llatí vg. *addĕrsum, que degué substituir *adderectum (part. de adderigĕre). «Empleado como adverbio, addersum tenía el sentido de ‘directamente’ que nos lleva en línea recta al de ‘en seguida’» (ibid. p. 400).

ADÈS m.
Acte d'adesar.
    Fon.:
əðə́s (Mall., Ciutadella); pl. əðə́zos (Mall.); pl. əðə́zus (Ciutadella).