Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adherent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADHERENT adj.
Que adhereix o està adherit; cast. adherente. Reynaua en Castella y en los regnes adherents, Tomic Hist. 285. Especialment: a) Adepte, partidari, seguidor. Sies lo major de tots la hon la tua anima irá, ab tots los teus aderents, Tirant, c. 332. Son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la mijana a ells adherents, Col. Bof. viii, 315. Y perque'n los pobles de facil atura | Hoyr nouitats d'aquells se procura | Sequeles tan grans a ell aderents, Passi cobles, 60.—b) bot. Nom que es dóna a l'òrgan que està soldat a un altre en tota o en part de la seva extensió.—c) m. pl. Requisits, circumstàncies, instruments necessaris per contemplar qualque objecte.—d) m. pl. Condiment, cada una de les substàncies, herbes o espècies que es posen al menjar o a qualsevol cosa que es guisi.
    Fon.:
əðəɾén (Barc.); aðeɾént (Val.); əðəɾént (Mall.).
    Etim.:
pres del llatí adhaerente, ‘que adhereix’.