Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adherir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADHERIR v.: cast. adherir.
|| 1. a) intr. Estar fortament unit per contacte.—b) refl. Unir-se fortament per contacte.—c) tr. (mod.). Unir fortament per contacte.
|| 2. a) intr. Esser addicte o afectat a qualque opinió, idea o persona. Ja vehuen com M. Damia Vilar del dia de Sincogesima ensà va als seus officis y adhereix ab los adversaris, doc. a. 1561 (Segura HSC 193).—b) refl. Fer-se fermament participant d'una opinió, idea o partit. E castigats los qui en aquella [Beltranica] se aderiren, Tomic, Hist. 285. Essent persuadit lo dit Rey que s'aderís a sa part contra dit Papa, ibid. 292. «Si tothom s'adheria a una política sana, la nació se salvaria».
|| 3. (ant.) intr. o refl. Unir-se a algú per amor. Delliberà | mare jaquir | e adherir | a sa muller, | com al primer | Adam fon dit, Spill 3568. Los reys e princeps se deuen a ses mullers indivisiblement aderir, Egidi Romà, ll. ii, pt. 1.a
|| 4. (ant.) intr. o refl. Accedir, consentir. Jamés volguí aderir en cosa que fos en plaer e contentacio sua, Tirant, c. 59. Preguarenlo molt la batalla cessàs, e jamés lo caualler hi volgué aderir, Tirant, c. 73. Mes seria que contenta de adherir al que'm supliques, Isop Faules 32. Que diguen al Sr. Batle los dexe pólvora, bales y metxa, que pus es en defensa de la vila se pot aderir en donarho, doc. a. 1640 (Segura HSC 251).
    Fon.:
əðəɾí, refl. əðəɾíɾsə (Barc.); aðeɾíɾ, refl. aðeɾíɾse (Val.); əðəɾí, refl. əðəɾiɾsə́ (Mall.).
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Etim.:
del llatí adhaerēre, mat. sign. || || 1, 2, 3.