DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADJUNT, -UNTA adj.
Agregat, unit a una persona o cosa principal; cast. adjunto. La paraula del hom deu esser adjuncta a la rahó, Cons. Prov. 3. La primera y mes adjuncta a la part squerra de la capella, doc. a. 1703 (BSAL, vi, 23). «Us envio una carta adjunta a la present». Mireu, si us plau, la fotografia adjunta, Espriu Lab. 32. a) espec. Persona agregada a una altra o altres, per ajudar-les a enllestir un treball o negoci propi de llur professió o autoritat. T'he volgut dar al jutge per adjunta, | puix, be jutgant, tot hom te pren per guia, Somni J. Joan 1679. Juxta les extruccions faedores y a ell donades per los honors jurats, donantlos per adjunts los honors mossen Antoni Puigderos..., doc. a. 1523 (Hist. Sóller, i, 538).
    Refr.
—«Tots són uns, los autors i los adjunts»: es diu per manifestar que tots han tinguda part o tenen la mateixa manera de pensar o d'obrar en qualque cosa (Manresa).
    Fon.: əʤún (Barc.); aʧúnt (Val.); əʤúnt (Mall.).
    Var. ort. ant.: adjunct.
    Etim.: pres del llatí adjunctu, ‘agregat’.