DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADJUTORI m.
|| 1. Ajuda, auxili; cast. ayuda. Lo foc del Sanct Esperit... no's tardà de venir en son adjutori, Llull Blanq. 6. Totes les sues dones vengueren e ab mols adiutoris la restauraren, Curial, i, 15. Si may te veus estret y apurat, jo vendré a donarte adjutori, Alcover Rond., ii, 255. Cridar adjutori: demanar auxili (Mall.). «El sentiren com cridava adjutori» (Mall.). «Demanar adjutori» (Castelló de la Plana). Que migensant lo adjutori diuinal la dita yglesia es stada y es arreada, doc. a. 1517 (BSAL, xi, 179).
|| 2. a) Retribució per ajudar a algunes despeses. Lo qual imposit supliquen esser-los dat y otorgat en adjutori dels carrechs que dits habitants... paguen e per reparacio d'obres de dites muralles, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 70). Empero en atjutori del sens que nosaltres fem..., dareu y prestareu cascun any a nosaltres vn sou, doc. a. 1543 (BABL, i, 398).—b) Quantitat que el pagès paga al propietari, pels beneficis que la masoveria li dóna (lloguer de casa, boscs, pasturatges, etc.). Es mot usat a la comarca de Girona (cf. Botet Geogr. Gir. 139).
|| 3. ant. Reforç (moral). Que alscunes coses... sens constitucion real estants, per adiutori de nostra auctoritat sien aprovades, Ordin. Palat. 11. Ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometre sien obligats, ibid. 17.
    Refr.
—«Procura dar adjutori als qui estan en purgatori» (Marroig Refr.).
    Fon.: əʤutɔ́ɾi (Barc., Gir.); aʤutɔ̞́ɾi (Cast.); aʧutɔ̞́ɾi (Val.); əʤutɔ́ɾi (Mall.), i també əʤuttɔ́ɾi (Orient).
    Var. vulg: ajutori, jutori.
    Etim.: pres del llatí ădjūtōrium, ‘ajuda’.