Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  admetent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADMETENT
|| 1. part. pres. i adj. per admetre.
|| 2. adj. a) Afable, comunicatiu, accessible al tracte (Mall., Eiv.); cast. afable, accesible. La dona veentlo tan admetent, tan compost y tan remirat, se va tranquilisar, Alcover Rond., i, 34. «Esser mal admetent»: esser poc afable, mal de tractar (Mall.).—b) Excessivament aficadís, que es posa en allò que no li importa o va allà on no el demanen; cast. pegadizo, entrometido.
    Fon.:
əmmətén (Barc.); ammetént (Val.); əmmətént (Mall.); əɫmətə́n (Eiv.).
    Var.
(del || 2): amatent.
    Etim.:
del llatí admĭttente, ‘qui admet’.