DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATADMETENT
|| 1. part. pres. i adj. per admetre.
|| 2. adj. a) Afable, comunicatiu, accessible al tracte (Mall., Eiv.); cast. afable, accesible. La dona veentlo tan admetent, tan compost y tan remirat, se va tranquilisar, Alcover Rond., i, 34. «Esser mal admetent»: esser poc afable, mal de tractar (Mall.).—b) Excessivament aficadís, que es posa en allò que no li importa o va allà on no el demanen; cast. pegadizo, entrometido.
Fon.: əmmətén (Barc.); ammetént (Val.); əmmətént (Mall.); əɫmətə́n (Eiv.).
Var. (del || 2): amatent.
Etim.: del llatí admĭttente, ‘qui admet’.