Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  admetre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADMETRE v. tr.: cast. admitir.
|| 1. Rebre voluntàriament. Alcuns no y entren sino aquells qui de la cambra seràn o aquells los quals per especial rahon en aço admetrem, Ordin. Palat. 98. Per quant no pot ni deu esser admès a eclesiastica sepultura, Tirant, c. 60. Pastora, pastoreta, | això ja ho admetràs: | jo't donaré ma dreta, | comtessa tu seràs!, Costa Trad. 46. Mes cap dels candidats admeté'l càrrech, Pons Auca 88.
|| 2. Rebre (algú) en son esperit una cosa com a vertadera o vàlida. Posat cars que tu ara no'm vulles admetrer mos prechs ni ma demanda, Tirant, c. 100. Que lo casarse pare y filla admetre's dega, Somni J. Joan 1951. Ab tot, Senyor, que obediencia no consent ni admet rahons, Villena Vita Chr., c. 18. Noltros l'admetem, y es bons catòlichs ha estona que la practican, aquella teoria que mos cita, Ignor. 24.
|| 3. (per extensió, aplicat a coses:) Rebre sense violència. «Aquesta balconada és estreta, no admet tanta de gent». S'única [lley] que pot retjí a tots es pobles y que no admet reformes ni empeltadures, Ignor. 11. a) «Es martell no admet aquest reclau»: el martell no és prou fort per pegar en aquell reclau i rompre'l (Sa Pobla).
|| 4. refl. Tractar de bon grat (amb algú). ¿Vos feis comptes que se vulga admetre amb una femetera? Alcover Cont. 292. «Admetre's amb tothom»: esser afable, molt accessible a tothom (Mall.).
    Fon.:
əmmέtɾə (Barc.); ammétɾe (occ., val.); əmmə́tɾə (Mall., Ciutadella). En la forma refl.: əmmέtɾəs (Barc.); ammétɾes (Val.); əmmətɾə́s o əmmətəɾsə́ o əmmətɾəɾsə́ o əmmətɾəʦə́ (Mall.).
    Conjug.:
segons el model de prometre.
    Etim.:
pres del llatí admĭttĕre, mat. sign., amb la forma vulgar segons el model de metre.