Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  administrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADMINISTRAR v. tr.: cast. administrar.
|| 1. Proveir o aplicar a algú ço que li és útil. Natura administra erbes a les besties, Egidi Romà, ll. 2, pt. 1.a, cap. 1. E Latzer assegué's a taula e Martha administraua, Manual de la Veg. de la Vall de Ribes, 8. Tot l'orde vostre es entès en administrar justicia e egualtat, Villena Vita Chr., c. 266. Si saben que algun capellà administra sagraments sens tocarli, doc. a. 1747 (Hist. Sóller, ii, 961).
|| 2. Governar, cuidar se de la gestió dels negocis d'un particular o d'una col·lectivitat. Evast donà poder a sa muller de procurar e administrar los bens de la casa, Llull Blanq. 1. E aqui stech algun temps [lo rey] administrant com a bon senyor sos regnes, Pere IV, Cròn. 71. Fo procurador general de tots los regnes,... e aytant com administrà la dita procuratió tench fortment justicia, Muntaner Cròn., c. 290. E apres de lurs marits, deuen senyorejar, regir e administrar tot lo patrimoni d'aquells, Metge Somni iv.
|| 3. ant. Ordenar, disposar. Lleva't, e comença ton llibre e ta historia al mills que Deus t'aja administrat, Muntaner Cròn. 1. E si fortuna administra que tu sies vencedor, yo me'n tornaré en la mia propia terra, Tirant, c. 13. Ja lo Rey hauia respost que ell sobre aço faria ço que Deus li administraria, Curial, ii, 93.
    Refr.

—«Administrar, galdir i folgar, i malparar» (Un Mall.).—V. administrador.
    Fon.:
əmministɾá (pir-or., or., bal.); amministɾá (occ., Maestr.); amministɾáɾ (Val., Cast., Al.). La gent de poca cultura pronuncia əmmənistɾá (or., bal.), ammenistɾá (occ., val.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Var.:
admenistrar, aministrar.
    Etim.:
del llatí admĭnistrāre, mat. sign.