Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  admiració
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADMIRACIÓ f.: cast. admiración.
|| 1. Acte d'admirar; sentiment de sorpresa que pervé de la contemplació o enunciació d'una cosa que apar extraordinària. Cosa es de gran admiració, dix lo Rey, que ab oli... se hagen apagar, Tirant, c. 10. Car tota nouitat porta admiració, Villena Vita Chr., c. 213. Hercules... feu de sa persona fets de admiracio, Tomic Hist. p. 18. Ell l'esguardava ab admiració plena de desitjos inconeguts, Galmés Flor 22.
|| 2. L'objecte o causa del dit sentiment. Tenia la vida axí ordenada, que era vna admiracio a qui la mirava, Villena Vita Chr., c. 4. Una paraula, admiració dels sabis, Ruiz Poes. 19.
|| 3. ort. El signe !, que serveix per indicar un reforç de l'entonació o una exclamació, o per cridar l'atenció sobre qualque frase.
    Fon.:
əmmiɾəsió (or., bal.); ammiɾasió (occ., val.); əmmiɾəsiú (ross.).
    Etim.:
pres del llatí admīratiōne, mat. sign.