Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  admirar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADMIRAR v.: cast. admirar.
|| 1. tr. Considerar amb sorpresa una cosa que apar bella, sublim o revestida de qualque altra qualitat en grau extraordinari. Yo admiro una tant gran virtut, Lacavalleria Dicc. Es decapvespre l'empraren admirant sa Llonja, Roq. 19. No vaig poder menys d'admirar l'astúcia del brivall, Ruyra Parada 53. Ahont lo Mal-pas esglaya | fentse admirar, Costa Agre terra 15. Una persona no sabia si era més d'admirar sa gentada o sa llumenaria, Alcover Cont. 41.
|| 2. refl. Sentir estranyesa o sorpresa d'una cosa extraordinària. Tals coses rahones, tan altes, tan dignes | d'ohir tan estranyes, que'm fas admirar, Passi cobles 40. En vostra demanda tan grans bens aplica | lo clar juhí vostre que molt m'admirí, Viudes Donz. 14. ¿Y que te'n admiraries que per Ciutat estigués envitricollat amb qualcuna? Alcover Cont. 319. «¿Que plourà, avui?—No me n'admiraria gens» [=no ho trobaria estrany] (Mall., Men.).
|| 3. tr. Causar admiració o estranyesa. Veuras una obra que admira: | devall terra foradaren, Penya Poes. 50. Quant un gran signe'm va admirar | vist en lo cel, Costa Agre terra 93. Tants miracles vós obreu | ... | que a tot lo mon admireu, Serra Cal. folkl. 198.
    Fon.:
əmmiɾá (Barc., Bal.); ammiɾáɾ (Val.); əzmiɾá (molt vulgar, Men.). En la forma refl.: əmmiɾáɾsə (Barc.); ammiɾáɾse (Val.); əmmiɾəɾsə́ (Mall.).
    Etim.:
pres del llatí admīrāri, mat. sign. || || 1 i 2.