Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adob
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADOB m.
I. L'acció d'adobar.
|| 1. Aplicat a coses materials. «Adob de sabata»; «adob dels cuiros»; «adob de la terra»; etc. Per adop e reparació que ha feta de la cadena de la sua verga d'argent, doc. a. 1363, Clavaria f. 110 (arx. mun. de Barc.). Per la scala datràs la sglesia y altres coses... y molts altres adops, doc. a. 1526 (arx. del col·legi de Lluc). Adob de taconer: adob mal engarbullat i grosser fet a sabates i, per ext., a qualsevulla altra cosa (Un Mall. Dicc.). Tenir adob: tenir remei, poder-se adobar. «Aquestes sabates no tenen adob» (tot Catalunya i Balears).
|| 2. Guariment, curació. E volrà adop de les nafres que aurà presses, Priv. Ordin. Valls Pir. (a. 1337).
|| 3. a) Covinença, acord. Que puscats per avinenza e adob... de les quantitats damunt dites que ara li demanam, doc. a. 1307 (Capmany Mem. iv, 36).—b) Renovació d'amistat, reconciliació. Que molt li hauia costat l'adop que hauia feyt entre el e son germa, Jaume I, Cròn. 25.
|| 4. Esmena, millorament. Ill cafices que donà d'adop al comprador, doc. a. 1274 (Soldevila PG 464). Si en los capitols... aparrà algunes coses... de interpretació, correcció o adop, Mostass. Agual. 8.
II. Allò que s'adoba, l'efecte d'adobar. Un parell de borçaguins marroquins de adop de Agualada, doc. a. 1404 (Jocs Fl. 1895, 196).a) espec. La quantitat de cuiro que pot adobar-se en una vegada (Igualada). El cuiro gros sol esser de 120 peces, i el petit de 250 a 300 peces. Hi ha blanquers que es regeixen pel pes total del cuiram, i calculen cada adob en 800 quilos.
III. Allò que serveix per adobar.
|| 1. Barreja de diverses substàncies per adobar les pells; cast. adobo.
|| 2. a) Barreja de vinagre, oli i sal per donar gust a l'enciam, llegums o bullit.—b) Barreja d'aigua, sal, fonoll, llimona, pebres i altres ingredients, que serveix per confitar (conservar) les olives.—c) Llard que es posa a la vianda o cuinat, per fer-lo més gustós (Empordà, Lluçanès).
|| 3. Les substàncies que els agricultors mesclen amb la terra, abans de sembrar-la, per facilitar el desplegament i creixença de les plantes; cast. abono. Compra els adobs per a les terres, Valor Aleix 61. Hi ha adobs naturals i adobs químics: adobs naturals són els fems, guano o podridura d'ocells marins, sang seca, sutza de llana, serradís de potes i banyes, canyes, farratge, algues, fulles seques, cendra, etc.; adobs químics són el sulfat i fosfat amònic, nitrat sòdic, superfosfat mineral i orgànic, nitrat de potasi, sulfat ferrós, etc. El mot adob amb aquest significat és viu a quasi tot el territori de la nostra llengua. a) «L'adob torna sempre a casa»: refr. que significa que allò que el pagès esmerça en adobs, ho guanya amb augment de collita (Barc.).
|| 4. Compost de diverses substàncies, en llur major part amilàcies, que, després de cuit, serveix per a donar resistència als fils d'ordit, ajuntant o soldant llurs fibres. S'anomena adob lleuger l'usual, que sols té per objecte facilitar el teixit, i adob pesant el que està carregat de certes substàncies terroses (com caolí, terra de pipa, talc, barita, etc.) que augmenten considerablement el pes del fil adobat (Pons Ind. text.).
|| 5. Adorn, abelliment. Ab los cabells sens negun adob escampats, Alegre Transf. fol 7 v.
    Fon.:
əðóp (or., bal.); aðɔ́p (Urgell, Gandesa, Vinarós); aðóp (Morella).
    Etim.:
postverbal de adobar.