Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. adobador
veure  2. adobador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ADOBADOR, -ORA m. i f.
Qui adoba. E solament donchs adobadors e metges e ruffians e furguadors qui'ls plàcian, Corbatxo 44. A vos, senyora, | que voleu ser adobadora, | y estau al lit, Somni J. Joan 632. Mestre Resolis adobadó de cossis y ribells s'ha mudat dins es botigó, Ignor. 46. Especialment: a) Taconer, qui adoba sabates (Inca); cast. remendón.b) El qui treia el pèl de les pells; cast. curtidor.c) L'adobacossis, el qui adoba utensilis de terrissa (Tortosa, Benassal); cast. lañador. A Castelló també no queda viva la paraula adobador sinó en la loc. «adobaor de cossis i llibrells».—d) El qui adoba la terra després de sembrar, cavant voreres, racons i llobades i esclafant terrossos (Mall.). «Es pareier molt m'enutja | i es bover em dóna tristor; | i llavó s'adobador | em mata es porc i sa trutja» (cançó pop. Mall.).
    Fon.:
əðuβəðó (Barc., Men.); adoβaðɔ̞́ (Tortosa, Benassal); aðoβaóɾ (Val., Al., Cast.); əðóβəðó (Mall.).

2. ADOBADOR, -ORA adj.
Que es pot adobar o convé que sigui adobat.