DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADOCTRINAR v. tr.
Instruir amb certes normes o doctrina; cast. adoctrinar. E per aquelles semblances adoctrinaua les gents en bones custumes e en amar, honrar e conexer Deu, Llull Felix, pt. i, cap. 7. Per Deu vos prech, senyors, que mi adoctrinets con pusca honrar e servir Deu, Llull Gentil 60. Ans que yo'm batege vull esser adoctrinat de la sancta ley crestiana, Tirant, c. 312. Si tu has infants..., ensenya'ls e adoctrina'ls d'alcuna art, Jahuda Cató 75. Aquest falco mayorment deu hom adoctrinar he ensenyar que no s'asiga, Flos medic. 129 v.
    Fon.: əðuktɾiná (Barc.); aðoktɾináɾ (Val.); əðottɾiná (Mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí tardà doctrīnāre, ‘instruir’, mot que es troba en el Graecismus d'Eberart de Betun (segles XI-XII). Cfr. Du Cange Gloss. (s. v.) i Rom. Forsch. iii, 467.