DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADOPTAR v. tr.: cast. adoptar.
|| 1. Fer entrar dins la pròpia família un infant d'una altra, considerant-lo com a fill propi, legalment o privadament. E pensà que... l'agués adoptat en fill, Curial 11. Tiberius, quin era fillastre seu... e se l'hauia Octauiá adoptat, Boades Feyts 25. Si ell los adopta per fills, Ignor. 25.
|| 2. Fer-se seva una manera de pensar o obrar d'altri, o una cosa ja establerta. Han fet molt be adoptà es tractament de vostè, Ignor. 26. Podem tornà adoptà aquesta costum, Roq. 41.
|| 3. Prendre una cosa després d'elegir-la. «Adoptar certa actitud»; «adoptar una resolució».
|| 4. ant. Apropiar, assignar. Jatsia que un cors de diverses membres sia ornat, empero a cascun d'ells cert e limitat offici es adoptat, Ordin. Palat. 20.
    Fon.: əðuptá (Barc.); aðoptáɾ (Val.); əðottá (Mall.); əðuttá (Men.).
    Etim.: pres del llatí adoptare, mat. sign.