DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADORAR v. tr.: cast. adorar.
|| 1. Tributar (a Déu o a una criatura) la reverència i les honors que sols són degudes a Déu. Ador, Senyor, la tua bondat la tua granea e lo teu poder, Llull Blanq. 3. Donchs jo e ta mare e tos frares adorarem tu sobre la terra? Serra Gèn. 33. Se fan unguent | e bruxes tornen, | de Deu reneguen, | un boch adoren, Spill 9735. Fiu deu novell | e l'adorí, Spill 8081. L'home feel | flecta els genolls i adora | i remercia la pietat del cel, Alcover Poem. Bíbl. 37.
|| 2. Professar una estimació tan intensa que sia com un culte. Moros, jueus e cristians | lexant a Deu e tots los sants, | diners adoren, Turmeda Amon. E fóra estada dona de tot ço del lur, e m'hagueren adorada e levada en palmes, Metge Somni iii.
|| 3. a) Besar una imatge o relíquia d'un sant, com a senya de reverència i devoció. Davant lo portal maior de la Seu adorà aquí la Veracreu, Ardits, i, 256 (a. 1427). «Marieta, aquet cos teu | posat a l'altar major, | jo aniria a adorarló | com si fos Mare-de-déu» (cançó pop. Mall.).—b) Visitar els monuments o casessantes de les esglésies, el dijous i divendres sants (antigament, a Llofriu).—c) Besar la mà al Papa regoneixent-lo com a Vicari de Jesucrist.
    Loc. i refr.—a) Passant i adorant: loc. adv. per denotar que algun ofici o treball dóna poc profit; cast. comido por servido (Labèrnia, Un Mall. Diccs.).—b) «Les mans que voldries veure cremades, les hauràs d'adorar, moltes vegades» (Segarra, Urgell).
    Fon.: əðuɾá (pir-or., or., men., eiv.); aðoɾá (occ., Maestrat); aðoɾáɾ (Val., Cast., Al.); əðoɾá (Mall.).
    Var. form.: aorar (ant.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí ădōrāre, mat. sign. || 1.