Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adormir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADORMIR v. tr.
|| 1. Fer dormir; cast. adormecer. «Adormir un infant» bressant-lo. a) refl. Començar a dormir. Dementre que les tres donzelles parlaven de la batalla, adurmirense, Llull Cont. 354. Vosaltres cridats en foll per tal que no us adurmats, Desclot Cròn., c. 135. E en la matinada, lassat de molta dolor, adormí's un poch, Villena Vita Ch., c. 63.
|| 2. a) Estemordir algú, fer-li perdre els sentits amb un mal cop (Mall., Men.).—b) Matar repentinament, de cop (Mall., Men.). Si no los porían aspidar ab sa llansa [an els moros], los adormían ab un còdol, Alcover Rond. ii, 104.
|| 3. refl. Paupar molt en fer una cosa, fer-la massa a poc a poc, amb negligència. Adormir-se parlant: parlar amb massa calma, massa a poc a poc. Y si uns y altres mos hi adormim, Ignor. 70.
|| 4. refl. (Parlant de vicis o de costums) entregar-s'hi, deixar-se'n vèncer (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 5. a) Adormir-se en la mort: morir-se. Per que no m'adorma en la mort ignorant los peccats meus, Villena Vita Chr., c. 46.—b) Adormir-se en el Senyor: morir en gràcia de Déu.
II. || 1. refl. (Una part del cos) perdre la sensibilitat, per defecte de circulació de la sang, per massa temps d'inacció o per opressió de qualque nervi; cast. entumecerse. Adormida tinch l'ancha! Coll. Dames 714. Aqueix bras se li adormia ferint y punxant moros, Vilanova Obres, xi, 209. Passegem, passegem... que ses sangs no se'ns adormun, Ruyra Parada 35.
|| 2. tr. Anestesiar, fer perdre a una part del cos la sensibilitat per fer-li una operació quirúrgica.
|| 3. Impedir l'exercici de qualque facultat de l'ànima. Es un encens olorós | que li adorm la conciencia, Alcover Poem. Bibl. 46.
III. S'aplica a coses inanimades.
|| 1. refl. Paralitzar-se, aturar-se. La góndola s'adorm dintre de l'aigua, Verdaguer Exc. 80. Usos especials: a) Embassar-se, aturar-se de córrer un líquid. Perque l'aygua hi sta hun poch adormida, Codi Çagarriga 117.—b) Dificultar-se, entorpir-se el moviment d'alguna roda, pern, engranatge, etc. (Un Mall. Dicc.).—c) nàut. Quedar aturat un vaixell, durant alguns moments, en decantar-se en una gran brandada (Cat.).—d) nàut. Omplir-se d'aigua una barca, quedant tan feixuga que li costa de moure's (Mall.).—e) Adormir-se una tecla d'un piano, orgue, etc.: quedar baixada quan la toquen, de manera que en el piano no poden de moment fer-la sonar, i en l'orgue continua sonant mentre hi hagi vent (Bal.).—f) Adormir-se la baldufa: ballar molt ben centrada, amb finor, sense fer renou ni brandejar (Priorat, Camp de Tarr.).—g) Adormir-se el foc d'una sitja: ofegar-se el foc per motiu de tenir totes les boques o espiralls tapats (Eiv.).—h) Endurir-se el guix pastat o l'argamassa d'edificació; cast. trabarse, cuajarse.
|| 2. tr. a) Calmar, fer minvar (una cosa física o moral). Que done a nostres penes medecina | y adorma'l temporal, Verdaguer Idilis. Adormir o apassiguar una discordia, Lacavalleria Dicc. Y adormen mas tristesas los cants dels rossinyols, Camps F., Poes. 54.—b) Debilitar, minvar. Que sa virtut se adormí e se afreuolí, Llull Felix, i, 131.
    Fon.:
əðuɾmí (or., Men., Eiv.); aðoɾmí (occ., Maestrat); aðoɾmíɾ (Val., Cast., Al.); əðoɾmí (Mall.).
    Loc.

No se li adorm el guix a la gaveta: ho diuen de qualcú per significar que és molt diligent o viu (Vendrell).
    Conjug.:
com la per dormir. Algun escriptor, per exigències de ritme, ha usat formes incoativas com adormeix (Sagarra Caçador 163), totalment inacceptables.
    Etim.:
del llatí addŏrmīre, ‘dormir’.