Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adorn
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADORN
|| 1. adj. ant. Bell, adornat (com en prov. adorn i en it. adorno). E com laer... de diversas colors se mostra adorn, Febrer Purg. xxv, 93.
|| 2. m. a) Acte d'adornar; cast. adorno.b) Allò que serveix per adornar; objecte adaptat a un conjunt per embellir-lo; cast. adorno. Les caygudes del dit dosel... ab ses adorns y les cortines, doc. a. 1591 (Archivo, v, 35). Dona de bell adorn es pus periylosa que ballesta de torn, Llibre de les virtuts e vicis, c. 6 (Aguiló Dicc.).
    Fon.:
əðóɾn (or., bal.); aðóɾn (occ., val.). Adorn és la forma restablida literàriament; la més estesa en el llenguatge viu és adorno, castellanisme que cal evitar.
    Etim.:
postverbal de adornar.