Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adornar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADORNAR v. tr.: cast. adornar.
|| 1. Guarnir d'objectes embellidors. Com adornaven de perles y brillants... les voreres de les fulles, Penya Mos. iii, 65. Perfumen les insignies, que amb rams de gencianes i bells desmais adornen, Caymari Poem. const. 74. Que ses fadrines s'adornin y prenguen quimera per parexe guapes, Ignor. 21. a) met. De reverença'l vis e'lls fets adorna, Febrer Purg. xii.
|| 2. Embellir (posant-se com a subjecte del verb la cosa que serveix per embellir). A una gran sala qu'adornen | drapderasos y catifas, Aguiló Poes. 56. Y'l tabernacle adornen garlandes de verdor, Canigó, xii. a) met. Pagava amb escreix son tribut d'admiració als singulars atractius que adornaven a la seva noia, Pons Com an., 77.
    Fon.:
əðuɾná (or., men.); aðoɾná (occ., Maestrat); aðoɾnáɾ (Val., Cast., Al.); əðoɾná (Mall.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Var. form.:
aornar (ant.).
    Etim.:
pres del llatí adornāre, mat. sign.