Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adossar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADOSSAR v. tr.
I. || 1. Posar d'esquena a qualque part; cast. adosar. Per las finestras d'un corredor, adossat al pati, Pons Auca 243.
|| 2. refl. Aplicar l'esquena a qualque lloc o objecte. Avergonyida ella s'adossa a un arbre, Canigó, i.
|| 3. refl. Resignar-se, conformar-se, a fer alguna cosa; venir-hi bé (accedir-hi). E yo dit procurador me adoç a pagar tots los carrechs, doc. a. 1480 (BSAL, viii, 76).
II. Posar (qualque cosa) damunt l'esquena d'algú.
|| 1. Abrigar posant roba damunt l'esquena. Com lo pagès qui ha mantell e no se'n sab adossar, Llull Cont. 349. No vestia sino un lansol que s'adosaua, Serra Gènesi 211. a) met. Pus vos lexats despullar, | de vostra ignocencia nos vullats adossar, Llull Rim. 138.
|| 2. Carregar (sobre algú) una responsabilitat, un deute, una obligació, etc. Que la ciutat no era rahó prengués ni se adossàs estos deutes, Ardits, v, 481 (a. 1587). Lo consell havia deliberat adoçarse aquesta obligació, Rúbr. Bruniquer, v, 324.
    Fon.:
əðusá (Barc.); aðosáɾ (Val.); əðosá (Mall.).
    Etim.:
format damunt dors.