Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adquirir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADQUIRIR (i var. ant. adquerir). v. tr.
|| 1. Conseguir, arribar a posseir; cast. adquirir. Ab pena e infinits treballs adquirixen les riquees, Villena Vita Chr., c. 12. Tot lo orde que serveix per adquerir sciencia, Egidi Romà, i, 1a. Mira, mon fill, aquest caualler quanta honor adquerí per esser virtuós, Tirant, c. 34. Yo desige molt, que tu adquirixques gran lahor de les tues virtuts, Esteve Eleg. v 7. Vaig maleir la petita fama que havia adquirit el meu nom, Ruyra Parada 4. a) espec. Comprar. Los cavallers... adquiriren de pagesos les possessions de la vall, Rosselló Many. 93. Se proposan adquirirles en gros, Ignor. 5.
|| 2. ant. Adjudicar a algú, fer-lo'n posseïdor. E de dits bans la terça part sia adquisida al official qui faria la execució, Ordin. Segur. mar. 7. Lo tot a Nos acquirit y confiscat per la rebellio del dit marques de Aytona, doc. reial, a. 1650.
    Refr.
—a) «Lo mal adquirit fa perdre lo ben adquirit» (Men.).—b) «Béns mal adquirits, si passen an es fills, no arriben an es néts» (Men.).—c) «He nat pobre i em trobo vestit, encara he adquirit»: expressió de conformança (Manresa).
    Fon.:
əkkiɾí (pir-or., or., bal.); akkiɾí (occ., Maestr.); akkiɾíɾ (Val., Cast., Al.).
    Var. ort.
ant.: acquirir.
    Conjug.:
regular segons el model per partir. En la llengua antiga es conservava el part. pass. adquisit, però avui ja només s'usa el participi analògic adquirit.
    Etim.:
del llatí adquīrĕre, amb canvi de conjugació. La forma antiga adquerir suposa un *adquaerĕre format en llatí per recomposició analògica del primitiu quaerĕre.