Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adreç
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADREÇ m.
|| 1. Acte i efecte d'adreçar; cast. enderezo.
|| 2. Cert nombre d'objectes que formen un conjunt complet i apte per a qualque fi; cast. aderezo, juego. Especialment: a) Conjunt d'adorns que formen part del vestit de festa de les dones (Sort, Banyoles).—b) Conjunt de tota la roba que necessiten els noviis (Mall.). Guarnia'ls set llits de noviatge, | pus de boda ab adressos ja arriben sos gojats, Atlàntida, ii.c) Les joies nuvials completes (Empordà). Joc de joies per a dona, que sol consistir en anell, arracades i agulla de pit (Val., Bal.); cast. aderezo. Un primorós adreç amb ferradura d'or i esmeraldes i diamants, Maldà Col·legi 95. Mig adreç és la meitat de l'adreç complet, que es compon d'agulla i arracades.—d) Conjunt de gualdrapa i altres robes que serveixen d'adorn al cavall; cast. jaez. Hun adrés de cauall de vellut negre, Inv. Bertran. Adreç de cabellera són els adorns de flocs que posen als renclins dels cavalls en dia de festa (Un Mall. Dicc.). Es diu mig adreç quan el cavall du enflocades la meitat de les trenes (Un Mall. Dicc.).—e) Adreç de casa: parament o mobiliari complet d'una casa (Cat., Mall).—f) Adreç de cuina: conjunt de tots els utensilis per al servei de la cuina; cast. batería de cocina.g) Adreç de taula: conjunt de plats, sopera i altres peces per al servei de la taula de menjar (Mall., Men.).—h) Adreç de cafè: conjunt de peces per al servei de cafè (Bal.).—i) Adreç de domàs: els cortinatges i altres robes de domàs que serveixen per adornar una sala, església, llit, etc. (Un Mall. Dicc.).—j) Adreç de cambra o de llit: les cortines, vànova, coixineres, davanteres i altres peces de tela bona i rica que posen en el llit per adornar lo el dia de noces o altra solemnitat (Mall.). També es diu adreç de llit el conjunt de coixineres i llençols; cast. juego de cama.l) Adreç de combregar: joc compost de pitxer, copa, platet, gibrella i àmit, que serveix per fer les ablucions el sacerdot, després d'haver donada la comunió a un malalt (Mall.).—m) Adreç d'espasa, de daga o altra arma: les guarnicions de què va adornada.
|| 3. Manya, bona traça. «Eixa dona no té adreç per a res» (Maestrat).
    Loc. i refr.
—a) Cercar els adreços: procurar gastar poc; cercar les economies (Mall.). Trob que no cercá ets adressos per sa bossa des señós, si no és robá(r) del tot, de prop s'hi acosta, Roq. 26.—b) «Qui té diners, té tot adreç» (refr., Tortosa); «Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei si la vullgués» (Val.).
    Fon.:
əðɾέs (Barc., Empordà); aðɾés (Sort, Tortosa, Val.); əðɾə́s (Mall., Ciutadella).
    Etim.:
postverbal de adreçar.