Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adreçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADREÇAR v. tr.
I. Posar dret, en posició vertical; cast. enderezar. Llavò es Diaca adressa sa canya, s'agenoia, Alcover Cont. 202. Nedant s'adreça, a espatlles de l'ona, amb gran esforç, Atlàntida viii. Se m'adreçaren d'horror els cabells, Ruyra Parada 51. «Sa cabra s'és adreçada en aquella paret» (Mall., Men.). Usos especials: a) agric. Posar dretes les garbes per desfer-les, després d'esgarbassar i treure el coble d'egües (Pobla de L., Rocabruna).—b) Posar a plom el collferro del molí (St. Feliu de P.).—c) Posar dret un empelt, mitjançant una canya lligada o un cordill col·locat fent triangle rectangle amb l'arbret i el pla del camp (Tortosa).
II. || 1. Fer tornar dret, fer posar en línia recta; cast. enderezar. Que ell cerca qui l'adresse, lo geperut, Coll. Dames 810. «Senyor, quan pens en la mort, | cada hora em confessaria | per veure si adreçaria | es viatge que duc tort» (cançó pop. Mall.).
|| 2. absol. Caminar tot dret, sense volteres, cap a algun lloc (Bal.). Saltant marges, si, per adressar, abandonàvem el tirany vell, Rosselló Many. 83. 83. a) En el joc de bolles, posar la bolla un poc a la banda per tirar a la bolla contrària, si és que hi ha qualque obstacle que no deixi tirar còmodament des del punt on estava; per fer això, hi han de consentir tots els jugadors (Mallorca).
|| 3. a) Llevar a la fusta el vici o garsesa que ha pres després de treballada (Barc., Tarr.); cast. desalabear.b) Donar una passada de guix o morter a una paret, i allisar-la abans d'emblanquinar-la (Ribagorça, Tortosa); cast. jaharrar. Aquesta operació es fa amb el palustre.—c) Posar tan drets com es pugui els fils de trama d'una roba; sol fer-se ordinàriament durant el seu acabat i aprest (Pons Ind. text.).—d) Operació de tintoreria, preparatòria de la de donar color a la seda que han de tenyir (Pons Ind. text.).—e) Posar en una mateixa recta les rodes de davant amb les de darrere d'un carruatge (Palma).—f) Adreçar el peu (d'oliva): fer, per mitjà de la barra i la maça, que estiguen ben drets els cofins plens de pasta i col·locats ja a la premsa per premsar-los (Tortosa).
|| 4. met. Posar bé i en orde qualque cosa, arreglar el que està descompost; corregir, esmenar; cast. enderezar. Lo senyor rey En Pere anà adreçar son regne e metre'l en orde, Muntaner Cròn. 36. Conué al senyor que comens adressar si mateix e ses feynes, abans que adrès sa companya e sa gent, Jahuda Dits, 2. Aquest voler simple, Deu lo adreça, Ausias March lxxxvii. «Ja t'adreçaré!» amenaça (Tremp, Empordà, Valls).
|| 5. Apariar, proveir de les coses necessàries per qualque cosa; cast. pertrechar. Que hanch rey no poch dir que mills ordonat ne adreçat anàs sobre altre rey, Muntaner Cròn. 16.
|| 6. a) Adreçar la plantilla (de la sabata): donar-li la figura i grossària que té la forma (Inca).—b) Adreçar la gira (de la sabata): posar ben plana i horitzontal la gira ja ajustada a la sabata, mitjançant el bitzego (Inca).
III. || 1. Dirigir, encaminar una persona o cosa vers qualque lloc; cast. dirigir, enderezar. On Perseu raonava adressà los seus passos, Alegre Transf. 40. «Adreçar una carta» (a algú o a qualque part).
|| 2. refl. Dirigir-se, anar dret cap a una persona, cosa o lloc; cast. dirigirse. El veí al qual s'adreçava, tenia aspecte d'home cansat, Barat Diari 17.
    Loc.

—«Qui toca, adreça»: vol dir que qui es cuida d'una cosa s'ha de cuidar de les que tenen relació pròxima amb aquella. Fa referència a les operacions agrícoles anomenades tocar i adreçar (en la batuda). Es una expressió viva a l'Urgell i Segarra.
    Fon.:
əðɾəsá (or., bal.); aðɾesá (occ., Maestrat); aðɾesáɾ (Val.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Var. form.:
dreçar, endreçar.
    Etim.:
del llatí *directiare, ‘posar dret’ (REW 2645).