DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADREÇAR v. tr.
I. Posar dret, en posició vertical; cast. enderezar. Llavò es Diaca adressa sa canya, s'agenoia, Alcover Cont. 202. Nedant s'adreça, a espatlles de l'ona, amb gran esforç, Atlàntida viii. Se m'adreçaren d'horror els cabells, Ruyra Parada 51. «Sa cabra s'és adreçada en aquella paret» (Mall., Men.). Usos especials: a) agric. Posar dretes les garbes per desfer-les, després d'esgarbassar i treure el coble d'egües (Pobla de L., Rocabruna).—b) Posar a plom el collferro del molí (St. Feliu de P.).—c) Posar dret un empelt, mitjançant una canya lligada o un cordill col·locat fent triangle rectangle amb l'arbret i el pla del camp (Tortosa).
II. || 1. Fer tornar dret, fer posar en línia recta; cast. enderezar. Que ell cerca qui l'adresse, lo geperut, Coll. Dames 810. «Senyor, quan pens en la mort, | cada hora em confessaria | per veure si adreçaria | es viatge que duc tort» (cançó pop. Mall.).
|| 2. absol. Caminar tot dret, sense volteres, cap a algun lloc (Bal.). Saltant marges, si, per adressar, abandonàvem el tirany vell, Rosselló Many. 83. 83. a) En el joc de bolles, posar la bolla un poc a la banda per tirar a la bolla contrària, si és que hi ha qualque obstacle que no deixi tirar còmodament des del punt on estava; per fer això, hi han de consentir tots els jugadors (Mallorca).
|| 3. a) Llevar a la fusta el vici o garsesa que ha pres després de treballada (Barc., Tarr.); cast. desalabear.—b) Donar una passada de guix o morter a una paret, i allisar-la abans d'emblanquinar-la (Ribagorça, Tortosa); cast. jaharrar. Aquesta operació es fa amb el palustre.—c) Posar tan drets com es pugui els fils de trama d'una roba; sol fer-se ordinàriament durant el seu acabat i aprest (Pons Ind. text.).—d) Operació de tintoreria, preparatòria de la de donar color a la seda que han de tenyir (Pons Ind. text.).—e) Posar en una mateixa recta les rodes de davant amb les de darrere d'un carruatge (Palma).—f) Adreçar el peu (d'oliva): fer, per mitjà de la barra i la maça, que estiguen ben drets els cofins plens de pasta i col·locats ja a la premsa per premsar-los (Tortosa).
|| 4. met. Posar bé i en orde qualque cosa, arreglar el que està descompost; corregir, esmenar; cast. enderezar. Lo senyor rey En Pere anà adreçar son regne e metre'l en orde, Muntaner Cròn. 36. Conué al senyor que comens adressar si mateix e ses feynes, abans que adrès sa companya e sa gent, Jahuda Dits, 2. Aquest voler simple, Deu lo adreça, Ausias March lxxxvii. «Ja t'adreçaré!» amenaça (Tremp, Empordà, Valls).
|| 5. Apariar, proveir de les coses necessàries per qualque cosa; cast. pertrechar. Que hanch rey no poch dir que mills ordonat ne adreçat anàs sobre altre rey, Muntaner Cròn. 16.
|| 6. a) Adreçar la plantilla (de la sabata): donar-li la figura i grossària que té la forma (Inca).—b) Adreçar la gira (de la sabata): posar ben plana i horitzontal la gira ja ajustada a la sabata, mitjançant el bitzego (Inca).
III. || 1. Dirigir, encaminar una persona o cosa vers qualque lloc; cast. dirigir, enderezar. On Perseu raonava adressà los seus passos, Alegre Transf. 40. «Adreçar una carta» (a algú o a qualque part).
|| 2. refl. Dirigir-se, anar dret cap a una persona, cosa o lloc; cast. dirigirse. El veí al qual s'adreçava, tenia aspecte d'home cansat, Barat Diari 17.
    Loc.
—«Qui toca, adreça»: vol dir que qui es cuida d'una cosa s'ha de cuidar de les que tenen relació pròxima amb aquella. Fa referència a les operacions agrícoles anomenades tocar i adreçar (en la batuda). Es una expressió viva a l'Urgell i Segarra.
    Fon.: əðɾəsá (or., bal.); aðɾesá (occ., Maestrat); aðɾesáɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Var. form.: dreçar, endreçar.
    Etim.: del llatí *directiare, ‘posar dret’ (REW 2645).