| |||
|
adroguer |
DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT
ADROGUER m.
|| 1. Venedor de drogues o comestibles (Cat., Men.); cast. droguero. Los Notaris Chirurgians Adroguers y Candelers de cera, docr a. 1678 (González Sugranyes Hist. Grem. 185).
|| 2. Confiter, venedor de coses dolces (Artesa de S., Sort; segons Griera Atlas 18, és viu aquest significat a quasi tot Catalunya).
|| 3. Llin. cat. i val. (escrit Adrugué en el cat. or.).
Loc.
—Estar de ca-l'adroguer: estar sifilític (Tarr.).
Fon.: əðɾuɣé (or., men.); aðɾoɣé (Artesa de S., Lleida, Tortosa, Morella); aðɾoɣέ (Sort); aðɾoɣéɾ (Alacant); dɾoɣé (Maella, Mall.); dɾoɣέ (Esterri).
Sinòn.: || 1, botiguer; || 2, confiter, sucrer.