DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADULTERAR v.: cast. adulterar.
|| 1. intr. Cometre adulteri. Com son marit adulteràs ab una sua cativa, Metge Somni, iv. A un doc. mallorquí de l'any 1666 (Hist. Sóller, i, 559) trobam usat aquest verb com a transitiu: Estrupant doncellas, adulterant casades devant de sos marits.
|| 2. tr. Falsificar una cosa mesclant-hi ingredients estranys. «Adulterar el sucre». «Adulterar un concepte»: modificar-ne el sentit suprimint o substituint unes paraules amb altres. El qui trelladant un d'aquells textes... li adultera y trasmuda sa fesomia estampantlo poch feelment, Obrador Arq. lit. 101.
    Fon.: əðultəɾá (Barc., Palma); aðulteɾáɾ (Val.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: pres del llatí adūltĕrare, mat. sign.