Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  adventici
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADVENTICI, -ÍCIA adj.
Sobrevingut a qualque cosa accidentalment, sense esser-li propi; cast. adventicio. Rusiñol... es reunia al cafè amb la seva adventicia tertúlia, Pla Rus. 317. a) Béns adventicis: els béns que pervenen a algú d'herència o donació. Si lo fill familias vol pledejar de son peculii aduenticii, ço es de bens que li sien lexats o donats, o venguts per alguna altra rao, Cost. Tortosa, iii, 1.a. Usat com a substantiu: Li done la sua propina y ajuda de costa, ademes de les portes y adventicis de la lglesia que li dona, doc. a. 1659 (BSAL, vii, 86).—b) Idea adventícia: idea que ve per conducte dels sentits.—c) Missa adventícia: la que no entra en el nombre ritual o constant de les misses, sinó que ve d'un encàrrec accidentalment. Que les misses perpetuas, baxes y cantades, y algunes adventicies y de obligació, doc. a. 1620 (Hist. Sóller, ii, 856).—d) Planta adventícia: planta que creix a una terra conrada sense haver-la sembrada el conrador.—e) Òrgan (vegetal) adventici: òrgan que es congria en un lloc distint del que ocupa normalment, com per exemple les arrels que es formen a un tronc.
    Fon.:
əbbəntísi (Barc.); abbentísi (Val.); əbvəntísi (Mall.).
    Etim.:
pres del llatí advĕntītius, ‘que ve de fora’.