DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADVERSITAT f.: cast. adversidad.
|| 1. Sort adversa. En temps de la seua adversitat o pobresa, Genebreda Cons. 15. Es defensava de l'adversitat rient-se de les pròpies nafres, Pla Rus. 114.
|| 2. Cop de sort adversa o desgraciada. Qui pot dir que major patientia haja hagut algú en ses adversitats que Cornelia? Metge Somni iv. Per gran aduersitat que li vingua no deu mostrar la sua cara trista, Tirant, c. 10.
    Fon.: əbbəɾsitát (Barc.); abbeɾsitát (Val.); əbvəɾsiðát (Mall.).
    Etim.: pres del llatí aḍvĕrsĭtāte, ‘contrarietat, infortuni’.