DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ADVOCACIÓ f.
Acte d'advocar; cast. advocación. a) Acte de cridar qualcú cap a si. Si la comunitat tramet negun, o pren aduocacio de negun o's serueix d'alcun,... la comunitat ho deu pagar, Eximenis II Reg., lx.—b) Professió o exercici de l'advocacia. Era un aduocat qui per la aduocacio feu perdent a molt hom, Llull Felix, ii, 273. Aquests aytals... han a pendre grans salaris de lurs aduocacions, Eximenis Crestià xii, 384 (Arch. Ib. Am. 1923, p. 373). En atenció de estar vacants dos advocacions que exercia lo Sr. Miquel Serra, Actes Cap. Seu Mall., a. 1738.—c) Acció d'atraure a si aígun tribunal superior la causa que es pledeja a un altre d'inferior; cast. avocación.—d) Títol especial que donen a un sant, imatge o santuari, per distingir-los d'altres. Dedicant-la [la festa] a la Mare de Deu baix l'advocació del Alba, Serra Calend. 144.
    Fon.: əbbukəsió (Barc.); abbokasió (Val.); əbvoсəsió (Palma).
    Var. form. ant.: avocació (Llull Cont. 76).
    Etim.: pres del llatí advŏcātiōne, mat. sign.