DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinňnims
CIT
TERMCATAERI, AČRIA adj.: cast. aéreo.
|| 1. Format d'aire. a) Vaporós com l'aire; molt lleuger, delicat, que sembla impalpable. «Una dona de figura ačria». Tot el poblet i els seus camps per als aeris peus, pressuts i lleugers, Villangómez Any 24. Música ačria (molt fina, melodiosa i suau). Perspectiva ačria (que presenta els objectes llunyedans i vaporosos per la interposició de l'aire i el reflectiment de la llum a gran distŕncia).
|| 2. Que estŕ o es verifica en l'aire. Animals aeris (ocells). Navegació ačria (l'aerostació i aviació). El Sobirŕ i els seus, en nau ačria exclusiva..., han desancorat, Foix Estrella 39. a) bot. Ňrgans aeris de les plantes són tots els que no estan davall terra ni dins l'aigua: «fulles ačries», «arrels ačries», etc.—b) met. Va, fantŕstic, il·lusori, sense fonament real.
Fon.: əέɾí (Barc.).
Var. form. (castellanisme): ačreo (Albert G., Ques. 15 v.o).
Etim.: pres del llatí aërĕus, ‘d'aire’.