DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFABLE adj.
Qui acull i tracta amb bondat, agradosament; cast. afable. A tot altres sou afable | y de mi sempre fugiu, Flor d'Enam. 59. E la virtuosa senyora respos-me ab paraules afables, Tirant, c. 50. Respos una veu molt afable, Vent. Pel. Sa cara afable tota somriu, Costa Poes. 110. Les viudes parexen benignes y affables, Viudes donz. 23.
    Etim.: del llatí affābĭlis, mat. sign.