DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AFAIT m.
Compost líquid o pastós de diferents ingredients que serveix per colorir la cara, per emblanquir o suavitzar la pell i en general per abellir el cos; cast. afeite. Ací ha-n'i nenguna que's meta en la cara affayts, Quar. 1413, p. 132. Ab afayts los orbs engana | y fa's polleta, Coll. Dames 392 Compondre amb afaits: adornar les mercaderies per vendre-les més cares (Un Mall. Dicc.).
    Loc.—a) «Mal senyal posar-se afaits»: vol dir que els afaits solen usar-se perquè encobreixin defectes (Un Mall. Dicc.).—b) «Sa dona d'es cego ¿per qui es posa afaits?»: refr. que censura l'adorn excessiu de les dones si l'empren per agradar a altres que no sien llurs marits.—c) «Ni dissabte sense sol, ni vellarda sens afaits, ni jove sens vol-i-dol»: refr. que s'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.
    Fon.: əfáјt (Mall.).
    Etim.: postverbal de afaitar.

2. AFAIT, -AITA adj.
Acostumat, fet (Bulbena Dicc.).