DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

AFALAC m.
Demostració d'amor o de simpatía per mitjŕ de paraules o d'obres afectuoses; acte i efecte d'afalagar; cast. halago. Perque ma carn. qui m'estŕ molt rebelle, haj' afalach, Ausias March cv. Besantla en la boca ab mil graciosos afalachs, Alegre Transf. 54. També mon cor nodrires de falsos afalachs, Llorente Versos, i, 66. I l'afalac d'aquella veu sonora, Llor Laura 149.
    Fon.: əfəlák (or., bal.); afalák (occ., val.).
    Etim.: postverbal de afalagar.