DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFAN m. ant.
Afany, treball, pena; cast. afán. Venir sens greu afan no podets, doc. a. 1249 (BSAL, vi, 131). Per son defaut en plor e en son effan | cambia ell en honest riç e dolç ioch, Febrer Purg., xxviii, 95, 96. Lo teu afan me pesa, Febrer Infern, vi, 58. Autres que es van d'amor clamant | e mai llur cor sentí l'afan | ne sap què s'és, Jordi de St. Jordi xvii.