Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afanar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFANAR v.
|| 1. refl. a) Treballar amb sol·licitud; cast. afanarse. Si donchs los fills o les filles no son tals persones que's poguessen afanar e guaanyar, e per auolea e per flaquea de lurs persones no's volguessen afanar ne trebaylar, Cost. Tort. V, v, 5.—b) Apressar-se, fer molta de via (Tremp, Tortosa, Maestr., Val.).
|| 2. refl. Passar pena per aconseguir alguna difícil cosa. E Argus serie afanat en ferla contenta, encara que tots los ulls li prestàs, Curial, ii, 146.
|| 3. tr. a) Merèixer, guanyar per ses pròpies obres. No ha nom affanat cell qui no conex be e mal, Jahuda, Dits vii. Nul frare non entremeta dels homens qui han affanada mort, doc. a. 1265 (Miret Templers 548).—b) Furtar, robar sense violència; cast. afanar, hurtar. «Li han afanat lo rellotge» (Barc., Gir., Cerdanya, Pobla de L., Solsona, Penedès, Valls). S'atrevia ja a encendre ab un misto d'esca algun cigarret afanat al pare. Oller Rur. Urb. 136.
    Fon.:
əfəná (pir-or., or., bal.); afaná (occ.); afanáɾ (Val.).
    Var. form.:
afanyar.
    Etim.:
V. afanyar.