AFARTAMENT m. Acte i efecte d'afartar; cast. saciedad, hartazgo. Sòmits plens de vagarositat sugestiva qui allunyava l'afartament y les embriagava de novitat, Galmés Flor 49. Fon.: əfəɾtəmén (or.); afaɾtamén (occ.); afaɾtəmént (València); əfəɾtəmént (Mall., Men.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.