Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  afavorir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFAVORIR v. tr.
|| 1. Obrar en favor (de qualcú); cast. favorecer. Lo Duch afauoria'l molt e li daua de sos bens, Tirant, c. 84. Tench per cert que als gosats los deus afavorexen, Alegre Transf. 65.
|| 2. Donar (a qualcú) més del que li toca; cast. favorecer. a) jurispr. Deixar a un dels hereus una part d'heretat més grossa que la dels altres (Mall.).
|| 3. Ajudar a la realització o progrés de qualque cosa. Una circunstacia impensada vingué a afavorir els propòsits de la Emilia, Pons Auca 173.
|| 4. a) Fer semblar més bell; cast. realzar. La afició... era posarse collets y punys de randa sobre vestit fosch,... y sa mare també trobava que l'afavoria, Víct. Cat., Film, pt. 3.ab) Donar prestigi, bona anomenada; cast. favorecer. «Això que fas, no t'afavoreix gens» (Bal.).
|| 5. Donar més grossària. «Li haurem d'afavorir un poc ses mànegues, perquè toquen de curtes» (Mallorca).
    Fon.:
əfəβuɾí (or.); afaβoɾí (occ.); afaβoɾíɾ (Val.); əfəvoɾí, əfəvuɾí (Mall.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
format damunt favor.