DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFEBLIR v. tr.
Debilitar, llevar força o intensitat. Deuocio sadoyla e engreixa la anima, e affebleix lo cors, Llull Gentil 444 Com lo cors humà s'afeblex e s'amesquinex per fam o per set o per alcun treball, Llull Cont. 212. Hac a romanir llas e hujat e fort affeblit, Desclot Cròn., c. 168. Lo pacient no porà dir son mal tot afeblit, Ausias March iii. Totes aquestes veus afeblides per la distancia, Ruyra Parada 47. Si escoltes que't criden ab veu afeblida los hòrfens, Llorente, Versos, i, 62.
    Etim.: format damunt feble.