DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFECCIÓ f.
Modificació que produeix una persona o cosa a una altra; cast. afección.
I. Modificació de l'ànima.
|| 1. Commoció i alteració (agradable o desagradable) de l'ànima. Dix aquestes paraules en plorant e ab gran afecció de coratge, Llull Blanq. 5. A Vos offir tota la affectio e desig del meu cor, Villena Vita Chr., c. 10.
|| 2. Tendència de la voluntat a una persona o cosa que li és agradable i l'atreu; cast. afección, afición. a) Amor, estimació. La gran affecció del fill lo strenyé tant fort, Decam., jorn. 7.a, nov. 3.a. No sabé tant empero que pogués cobrir la sua amor que portaua a Curial: en tant que l'abadessa conegué que gran afecció li hauia, Curial, i, 30.—b) Amistat. Ne dons no palpen a tu, ne afecció de persona no moga la pensa stable e ferma, Scachs 28.—c) Apassionament, parcialitat de judici. E sens afeccio la majestat vostra dona la honor a aquell a qui pertany, Tirant, c. 100.—d) Gust, inclinació a qualque cosa. Com pot hom hauer tan gran affecció a la art de la alquimia, si la art no es vera, Llull Felix, t. i, p. 165.—e) Desig, voluntat. Los quals [procuradors i síndics] ab gran affecció de servirnos, se retengueren acort, Pere IV, Cròn. 303.—f) Interés i insistència per conseguir qualque cosa. Per pregarlos ab gran affecció que lo apres dinar fossen a consell, Ardits, ii, 40 (a. 1448).
II. Modificació física.
|| 1. Estat mòrbid, malaltia. Afecció cardíaca: malaltia del cor. Son pare, que patia d'ofech, afecció contreta trastejant pel carril, Pons Auca 13.
|| 2. Afecció atmosfèrica: variació de l'estat atmosfèric (Escrig-Ll. Dicc.).
    Fon.: əfəksió (or., pir-or.); afeksió (occ., val.); əfəʦió (mall.).Var.: a)
    ort ant.: affecció, afectió, affectio;—b)
    form.: aficció, afició.
    Etim.: pres del llati affĕctiōne, mat. sign.