DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AFECTE m.: cast. afecto.
|| 1. Moviment o commoció de l'ànima. Mos pensaments afectes y memoria, llevaume'ls si'ls voleu, Verdaguer Idilis 250. Tots els afectes, totes les impressions que giravoltaven per sa esbojarrada clepsa, Pons Com an., 129.
|| 2. Sentiment de benevolència o estimació vers qualque persona o cosa. Si vostre parlar fos ab vertader afecte, dexant paraules colorades,... dirmo deuríeu puix tanta amor dieu que'm portau, Tirant, c. 84. L'afecte que la noia li duia no era dels que fan passar per demunt de tot, Massó Croquis 43.
    Fon.: əféktə (or.); afékte (occ., val.); əfέ̞ttə (bal.).
    Var. ort. ant.: afecta, affecta (a. 1632, Sóller); afechte (Febrer Inf. 33, 16); affecte.
    Etim.: pres del llatí affectus, mat. sign.

2. AFECTE, -ECTA adj.: cast. afecto.
|| 1. Inclinat a favor de qualcú o d'alguna cosa per adhesió, benevolència o gust.
|| 2. Subjecte a una càrrega o obligació (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 3. Anex, agregat accidentalment.
    Etim.: pres del llatí affectus (part. pass. de afficere) ‘dispost, commogut’.