DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AFER m.
I. || 1. Lo que algú ha de fer (d'una manera general). Per uolentat de Deu que'ns endreç en nostres affers, Jaume I, Cròn. 48. En les ciutats, on hom ha majors affers que defora, Eximenis, II Reg. 36. Una altra mà més pura te regue y cuyde,—diuli—pus jo tinch altre afer, Atlàntida iv.
|| 2. Fet, cosa esdevinguda. Volguem nos m avens certificatio del affers, e demanamli tot lo fet com era estat, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 76).
II. En sentit més especial:
|| 1. Negoci; acte o actes que tenen per objecte els interessos públics o privats; cast. quehacer, negocio. Lo gall dix al rey que no era sufficient a consellar lo rey en tan grans affers, sens altres companyons, Llull Felix, i, 257. En lo qual afer han cabut persones en açò expertes, doc. a. 1369 (Botet Mon. iii, 349). Per alguns affers et negocis tocans al profit et utilitat de tota nostra religio, doc. a. 1377 (Miret Templers 409). Ella lo havia mester per aprocurar endressarli los affés e negocis seus, doc. a. 1486 (Boll. Lul. vii, 239).
|| 2. Comerç carnal. Que hac afer carnalment ab la dita Barthomeua, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 60). Yo sé que'l rey ha affer ab aytal dona, e que la's fa venir en aytal castell, Desclot Cròn., c. 4.
|| 3. Treball, tribulació, malanança. Rebellions molt souinejades que meteren a Roma en grans affers, Boades Feyts 18.
|| 4. a) Home de gran afer o de grans afers: personatge de molta significació o categoria. Molts hòmens de grans affers son venguts en ton poder, Muntaner Cròn., c. 1. Micer Amsaldo Grandese, hom de gran afer, Decam., jorn. 10.a, nov. 5.a.—b) Home de pobre afer: home de baixa mà, de poca significació social. Un valent hom de pobre affer, qui per sa valentia muntà en poch de temps a més que nul hom, Muntaner Cròn., c. 193.
|| 5. Fer afers: procurar, treballar per conseguir alguna cosa. Deguen treballar en fer auenjr los qui hauràn haguda la questió... e aqui fassen lur affers de fer-los amichs, doc. a. 1496 (Boll. Lul. viii, 236).
|| 6. Fer sos afers: fer les feines, defecar. Fes tos affers sobre lo loch on es la olla, Eximenis II Reg. 150.
    Refr.—a) «Ferrer, ferrer, fés ton afer»: recomana que cadascú s'ocupi d'allò que entén o és son ofici, sense ficar-se en el que no coneix.—b) «Qui té diners, fa sos afers»: significa que amb força de diners es poden fer moltes coses.
    Fon.: əféɾ, əfé (Pl. de Vic); afé (Lleida).
    Var. ort. ant.: affer.
    Var. form.: afere, quefer.
    Etim.: format de la prep. a i el verb fer (cf. el fr. affaire).

2. AFER v. tr.:
V. fer.