Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aferrador
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AFERRADOR, -ORA
|| 1. m. i f. Que aferra o serveix per aferrar. a) m. Espècie de llata de filàstiques, llarga i ampla, amb què s'acaben d'aferrar les veles, embolicant-la per les vergues fins a la creu; cast. tomador (Un Mall. Dicc.).—b) Els fons de la mar que són a propòsit per assegurar les àncores; cast. agarradero. À-y un bo flum qui ha molt bo aferrador e à-y bona plaga [platja], M. Polo lxxxvii.c) fig. Pretext. El millor afferrador que han tingut per resoldre tal cosa, doc. a. 1609 (Aguiló Dicc.).—d) ant. Mariner encarregat d'emprar les gafes o àrpies per aferrar la nau contrària, en abordar-la. Afferradors deuen hauer cinch besants e tots los rompogolls que sien en cadena de l'altra nau. Consolat, c. 319.